Entrades

Spoiler: hem sentit un ós

Sabem dels óssos que hivernen els mesos freds. Hi ha una planta per aquí que fa molta pudor i floreix a la primavera, i és el que els desperta (com la típica imatge de pel·lícula en què acosten un mocador impregnat amb vés a saber què per despertar la gent). Acabats de despertar, com ens passa a la majoria, tenen poca gana, i mengen només herbetes. A mida que avança la calor van despertant l'estómac i ja mengen carn i peix. Unes 20.000 calories al dia (10 vegades més que nosaltres). La grizlies són territorials, i si en trobes un ho tens fotut. Els que hi ha per aquí són bruns i no ho són, de manera que tens opcions de sobreviure. Si no se sent amenaçat per tu, no et farà res. Si té les cries a prop o es queda atrapat sense sortida, llavors has begut oli. De normal intenten evitar trobar-se amb gent, i com que el millor per sobreviure un ós és no trobar-te'l, la millor opció és que et senti. Ahir vam anar a Whistler a passar el dia, vam parar a l'oficina de turisme a pregun

Cap de setmana 2

Imatge
Ja, no tenia gaire sentit dir-li cap de setmana a una entrada del blog escrita dissabte, perquè òbviament el dia següent segueix sent cap de setmana... De fet el proper cap de setmana encara serem de vacances, en fi, tant és, s'admeten suggeriments 🤣 Anem a dormir dissabte amb la consigna de sortir a les 9 del matí, cadascú que es llevi, dutxi i esmorzi quan vulgui. Anem apareixent al menjador com en una sèrie de la tele i finalment sortim a les 9.20h Força bé per ser 6 persones i 2 wc. Fa fred i la ruta que volem fer inclou platges, així que la dividim en dos i fem només la part inicial, afegint un final diferent.  La millor parada del dia, el far. Mini excursió de 15 minuts per arribar-hi i a la paret més propera al mar hi ha una mena de ràdio, amb un cartell que indica que la posis en marxa si vols sentir els micros que hi ha sota l'aigua, en directe. L'objectiu és escoltar les balenes. No és època i només se senten onades, però xafardejant les converses de

Cap de setmana

Imatge
Comencem el dia com sempre, esmorzar i carregar el cotxe, i ens trobem als jardins Butchery (pel nom del paio que els va muntar).  Després de la visita anem a dinar al centre de Victoria, a prop del parlament. És la primera ciutat "de veritat" que veiem, amb edificis construïts i no fets de fusta. Visita al port, amb taxis aquàtics.  I cap a la casa.  La casa molt xula, 4 habitacions, cuina amb illa, 2 sales d'estar, Smart TV... 

Apurant bateria

Imatge
Després d'esmorzar i fer la maleta anem al museu de la ciutat, per conèixer una mica d'història de la zona.  Després, a uns ràpids als que ells anomenen cascada.  Al principi del camí, el típic plànol de la zona i alguns consells... Per saber què fer si et creues amb un ós o un puma!! No ens hem trobat amb cap dels dos bitxos, així que tot bé.  Següent parada, el carregador de bateries. Estem a 125km i tenim bateria com per fer-ne 193. Som-hi. Al cap de 30km ens queda bateria per 153. Seguim sobrades, però baixa més ràpid del que hauria.  A falta de 40km tenim bateria per 90km. Durant tota l'estona hem vist els carregadors ocupats (des del cotxe veiem si estan lliures o no). L'avís de bateria baixa fa estona que ha aparegut, no tindrem bateria per anar a carregar enlloc més i no sabem la cua que hi haurà. El plan és deixar el cotxe carregant mentre dinem, una hora llarga, però si abans hem de fer cua se'ns farà tard (i haurem de f

Mount Washington

Imatge
A la casa de l'extintor hi podem esmorzar, així que ens vam fer una torrada amb alvocat abans de sortir. Ens havien recomanat una excursió als paradise meadows i va ser molt xula.  A l'inici de l'excursió un cartell avisava de l'últim dia en què s'havia vist un ós a la zona, i feia gairebé una setmana, així que tothom tranquil (bé, tan tranquil com pots estar havent vist un cartell així, clar). Només vam veure papallones i ocells, a més dels llacs. Després, cap al telecadira de les pistes d'esquí, on fins fa tres setmanes encara hi havia prou neu com per esquiar. Vam acabar el dia en una brewery sopant quesadilles. 

Els tres últims dies

Imatge
Faig un resum, que estem arribant a casa super cansades i anem a dormir aviat sempre. L'endemà de recollir el cotxe ens vam llevar a les 5 i poc per dutxar-nos i anar cap al port. Com amb els avions, hi havíem de ser una hora abans, així que vam deixar el cotxe fent cua i vam anar a esmorzar. El viatge en ferry molt plàcid, el mar queda super tancat entre l'illa de vancouver i el continent, així que no hi ha onades en absolut. Les vistes molt xules, tant sortint com arribant a l'illa. Al desembarcar vam parar a Nanaimo a carregar el cotxe i vam enfilar cap al nord. M'agrada aquest nom de poble, nanaimo. Sona bé. Nanaimo. 🤭 D'allà a port albeni, on tenim allotjament per dues nits. Aquí els hotels brillen per la seva absència (i els pocs que hi ha brillen pel seu preu) i estem fent nit en airbnb, a casa de gent que lloga habitacions de casa seva. Aquesta primera, en dir a quina hora arribàvem, ens van dir que ens convidaven a sopar... A les 17.30! A mig s

cases

Imatge
Entres a una casa on cuina, menjador i salsa d'estar són una sola estància. En un racó hi tenen un extintor. Dubtes si són uns paranoics o han tingut alguna mala experiència... Llavors penses com són aquí les cases i saps que no són paranoics 🤣 val, no són així exactament, però aquesta si que és real... Tot fusta: Entres al lavabo i a la banyera hi tenen allò típic de netejar la mampara després de la dutxa, perquè no es quedi la calç al vidre quan s'eixugui. No n'estaria parlant si la banyera tingués mampara, però no, hi ha una cortina. Seguirem informant de les peculiaritats de les cases xD